Fabio Martínez, docent d’Educació Visual i Plàstica a l’Institut Escola Industrial de Sabadell, ha impulsat la iniciativa ‘aulaia.cat’, un espai en línia que recull aplicacions educatives fetes a mida per als centres educatius. La voluntat de la iniciativa és millorar aspectes que el professorat identifica habitualment i fer la vida al centre més senzilla. Actualment, la iniciativa compta amb recursos com Ràdio Escolar, Aules Sostenibles i Pla Lector.
Des de la Xarxa Punt TIC, compartim una estona amb ell per a conèixer la iniciativa.
1. Què és aulaia.cat?
Es tracta d’un espai en línia que recull aplicacions educatives fetes a mida per als centres educatius. Totes van sorgir d’una situació real d’aula que es podia millorar amb les eines digitals. Per exemple, el Pla Lector. Volíem impulsar la lectura i teníem l’inventari de la biblioteca en un full de càlcul. Ho vam convertir en una biblioteca digital, on l’alumnat participa amb rols de bibliotecari, dona suport lector i completa el seu propi passaport de lectura. Aquestes aplicacions volen millorar aspectes que el professorat identifica en el dia a dia.
2. Com va sorgir la iniciativa?
És una iniciativa personal, que ha comptat amb el suport de la direcció de l’Institut Escola Industrial de Sabadell. Aquí, tenim una forta tradició de projectes d’innovació. Això permet que una idea no es quedi dins d’un calaix. També, hi ha influït la diversitat de les aules. Com a docent, sovint necessito preparar adaptacions, i el format habitual, un material diferent, és difícil de fer anar sense que es noti. I quan es nota, l’adaptació deixa de funcionar. Les propostes permeten adaptacions que el docent gestiona en privat, sense comparacions.
3. Quins recursos poden trobar les persones formadores?
Qualsevol centre que hi vulgui accedir pot demanar l’alta gratuïta directament al web de la iniciativa. Actualment, hi trobaran Dictats, Ràdio Escolar, Aules Sostenibles i Pla Lector. Per exemple, en el cas d’Aules Sostenibles, l’alumnat participa de les inspeccions d’aula amb rúbrica i puntuació auditable, i es fa responsable de l’ordre i el reciclatge en lloc de rebre’n l’encàrrec. Hi ha altres recursos, però estan a la fase de testatge.
4. I l’alumnat?
Són eines pensades per a ells, evidentment, tot i que la idea no és que passin més estona davant d’una pantalla, sinó que participin i que quan facin servir tecnologia sigui per fer alguna cosa junts. Ràdio Escolar n’és el cas més clar. L’alumnat grava pòdcasts sobre allò que li interessa, la intel·ligència artificial l’ajuda a editar-los, retalla silencis, proposa títols, agrupa capítols, i el professorat els publica. Al Pla Lector, l’alumnat assumeix rols reals, com a bibliotecari. La feina de gestió que abans requeia sobre el docent passa a ser part de l’aprenentatge.
5. Quin paper juga la intel·ligència artificial?
Fa uns anys, una escola pública que volgués una eina feta a mida havia d’encarregar-la i pagar-la. Avui, pot construir-la. Ara bé, la intel·ligència artificial aporta el codi, però no el criteri. Cap d’aquestes aplicacions inventa res pedagògicament nou. Funcionen perquè hi ha un docent al darrere que sap què falla a l’aula i què no s’ha de tocar. Sense la part humana, no té sentit. Hi ha una segona qüestió innegociable: treballem amb persones menors. Per tant, una eina educativa que no cuidi la seva privadesa, intimitat i seguretat no serveix.
6. Quins són els següents reptes de l’àmbit educatiu?
Hi haurà el repte de testejar, provar, triar i discriminar. Aquests anys veurem moltes iniciatives educatives d’aquest tipus als centres educatius, i l’escola, l’institut i les direccions haurem de saber quines són eines vàlides i quines no ho són. Al final, el criteri és senzill: que siguin eines realment útils a les aules. Si una eina no millora el que passa dins de l’aula, ha de desaparèixer, encara que hagi costat mesos d’idear, desenvolupar i construir.